SERVEIS

InRed Inspection & Testing és una empresa que es dedica principalment a la prestació de tots els serveis d’avaluació de la conformitat en àmbits regulats per l’administració, activitat que també es coneix amb el nom d’Inspecció Reglamentària, amb l’acreditació com Organisme de Control (el número d’acreditació és OC-I / 406).

QUALITAT I RAPIDESA EN EL SERVEI

TRACTE PERSONALITZAT

TECNOLOGIA DE VANGUARDIA

EQUIP ALTAMENT QUALIFICAT

EXPERIÈNCIA I CONEIXEMENT EN EL SECTOR

null

INSPECCIONS D’INSTAL•LACIONS ELÈCTRIQUES DE BAIXA TENSIÓ

El vigent Reglament d'Instal•lacions Electrotècniques per a Baixa Tensió (REBT) aprovat pel RD 842/2002, té per objectiu establir les condicions tècniques i garanties que han de complir les instal•lacions elèctriques connectades a una font de subministrament en els límits de baixa tensió amb la finalitat de preservar la seguretat de les persones i els béns, assegurar el funcionament normal d'aquestes instal•lacions i contribuir a la fiabilitat tècnica i a l'eficiència econòmica de les instal•lacions. Les inspeccions reglamentàries avaluen el compliment d'aquestes exigències.

1. INSPECCIONS D’INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES DE BAIXA TENSIÓ

  • Decret del 3 de juny de 1955, pel que s’aprova el Reglament electrotècnic per a baixa tensió.
  • Decret 2413/1973, de 20 de setembre, pel que s’aprova el Reglament electrotècnic per a baixa tensió.
  • Ordre del 31 d’octubre de 1973, pel que s’aproven les Instruccions Complementàries esmentades.
  • Instruccions MI BT, segons disposa el Reglament electrotècnic per baixa tensió.
  • Reial Decret 2295/1985, de 9 d’octubre, pel que s’addiciona un nou paràgraf a l’article 2 del Reglament electrotècnic per baixa tensió, aprovat pel Decret 2413/1973, de 20 de setembre.
  • Reial Decret 842/2002, de 2 d’agost, pel que s’aprova el Reglament electrotècnic per baixa tensió.
  • Reial Decret 560/2010, de 5 de maig, pel que es modifiquen diferents normes reglamentàries en matèria de seguretat industrial per adequar-les a la llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i al seu exercici, i a la llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diferents lleis per la seva adaptació a la llei sobre el lliure accés a les activitats de serveis i al seu exercici.
  • Reial Decret 1053/2014, de 12 de desembre, pel que s’aprova una nova Instrucció Tècnica Complementària (ITC) BT 52 “Instal·lacions amb finalitats especials”.
  • Infraestructures per la recarrega de vehicles elèctrics”, del Reglament electrotècnic per a baixa tensió, aprovat pel Reial Decret 842/2002, de 2 d’agost, i es modifiquen altres Instruccions Tècniques Complementàries.

Als titulars, projectistes, instal·ladors i conservadors d’instal·lacions elèctriques de Baixa Tensió. Moltes de les següents tipologies d’edificació estan obligades a realitzar una auditoria i a obtenir un certificat de conformitat de les seves instal·lacions elèctriques: bars, restaurants, hotels, balnearis, residències d’estudiants i gent gran, hospitals, consultoris mèdics, edificis corporatius o institucionals (museus, seus governamentals, auditoris…), aeroports, seus docents o universitàries, palaus de congressos, centres comercials, grans superfícies, gimnasos, centres esportius, piscines públiques, spas, edificis residencials, indústries, pàrquings, tallers de vehicles, benzineres, etc.

1.1 Inspeccions inicials

Són objecte d’inspecció, una vegada executades les instal·lacions, les seves ampliacions o modificacions de rellevància i abans de ser tramitades davant de l’òrgan competent de la comunitat autònoma, les instal·lacions següents:

  • Instal·lacions industrials amb una potència màxima admissible superior a 100kW.
  • Locals de pública concurrència.
  • Locals amb risc d’incendi o d’explosió, de classe I, excepte garatges de menys de 25 places.
  • Locals mullats amb potència màxima admissible superior a 25kW.
  • Piscines amb potència màxima admissible superior a 10kW.
  • Instal·lacions de les estacions de recàrrega pel seu vehicle elèctric, que requereixin elaboració de projecte per la seva execució.
  • Quiròfans i sales d’intervenció.
  • Instal·lacions d’enllumenat exterior amb potència màxima admissible superior a 5kW.

1.2 Inspeccions periòdiques

Són objecte d’inspeccions periòdiques, cada 5 anys, totes les instal·lacions elèctriques per baixa tensió que van necessitar una inspecció inicial, segons el punt anterior, i cada 10 anys, les comuns d’edificis d’habitatges de potència màxima admissible superior a 100kW. És a dir, les instal·lacions següents:

  • Instal·lacions industrials amb una potència màxima admissible superior a 100kW.
  • Locals de pública concurrència.
  • Locals amb risc d’incendi o d’explosió, de classe I, excepte garatges de menys de 25 places.
  • Locals mullats amb potència màxima admissible superior a 25kW.
  • Piscines amb potència màxima admissible superior a 10kW.
  • Instal·lacions de les estacions de recàrrega pel seu vehicle elèctric, que requereixin elaboració de projecte per la seva execució.
  • Quiròfans i sales d’intervenció.
  • Instal·lacions d’enllumenat exterior.
  • Zones comuns d’edificis d’habitatges de potència màxima admissible superior a 100kW.

1.3 Inscripció d’instal·lacions existents anteriors a 2003 que no han estat legalitzades

Consisteix en una inspecció periòdica de les instal·lacions esmentades en el punt anterior. A més, una revisió de la documentació aportada segons la Instrucció 1/2015 de la Generalitat de Catalunya.

 

1.4 Inspecció de certificació de condicions de seguretat en habitatges

Es tracta d’una inspecció per certificar les condicions mínimes de seguretat d’una instal·lació elèctrica de Baixa Tensió d’un habitatge que es troba sense subministrament elèctric durant un període superior a 1 any i que es vol posar novament en marxa.

null

INSPECCIONS D’INSTAL•LACIONS TÈRMIQUES EN EDIFICIS

El vigent Reglament d'Instal•lacions Tèrmiques en els Edificis (RITE) aprovat pel RD 1027/2007, té per objectiu establir les exigències de seguretat i eficiència energètica que han d'assolir i mantenir al llarg de la seva vida útil les instal•lacions destinades a atendre la demanda de benestar tèrmic i higiene en els edificis. És a dir, les instal•lacions de calefacció, climatització i aigua calenta sanitària. Les inspeccions reglamentàries avaluen el compliment d'aquestes exigències.

2. INSPECCIONS D’INSTAL·LACIONS TÈRMIQUES EN EDIFICIS

  • Reial Decret 1618/1980, del 4 de juliol, pel que s’aprova el Reglament d’Instal·lacions de Calefacció, Climatització i Aigua Calenta Sanitària, amb la finalitat de racionalitzar el seu consum energètic.
  • Reial Decret 1751/1998, del 31 de juliol, pel que s’aprova el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en Edificis (RITE) i les seves Instruccions Tècniques Complementàries (ITE) i es crea la Comissió Assessora per les Instal·lacions Tèrmiques dels Edificis.
  • Reial Decret 1218/2002, del 22 de novembre, pel que es modifica el Reial Decret 1751/1998, del 31 de juliol, pel que es va aprovar el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis (RITE) i les seves Instruccions Tècniques Complementàries (ITE) i es crea la Comissió Assessora per les Instal·lacions Tèrmiques dels Edificis.
  • Reial Decret 314/2006, del 17 de març, pel que s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació.
  • Reial Decret 1027/2007, del 20 de juliol, pel que s’aprova el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis (RITE).
  • Reial Decret 1826/2009, del 27 de novembre, pel que es modifica el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis, aprovat pel Reial Decret 1027/2007, del 20 de juliol.
  • Reial Decret 238/2013, del 5 d’abril, pel que es modifiquen determinats articles i instruccions tècniques del Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis, aprovat pel Reial Decret RD 1027/2007, del 20 de juliol.

Als titulars, projectistes, instal·ladors i conservadors d’instal·lacions amb una potència nominal instal·lada igual o superior a 20kW tèrmics en una producció de calor i/o amb una potència nominal instal·lada igual o superior a 12kW en producció de fred. Moltes de les següents tipologies d’edificació estan obligades a passar una auditoria i obtenir un certificat de conformitat de les seves instal·lacions tèrmiques: hotels, balnearis, edificis corporatius o institucionals (museus, seus governamentals, auditoris…), aeroports, seus docents o universitàries, palaus de congressos, centres comercials, grans superfícies, gimnasos, piscines, centres esportius, piscines públiques, spas, alguns edificis residencials, etc. Pel que respecte als usos dins dels processos industrials, agrícoles, o de qualsevol altre tipus, estan exemptes en la part que no estigui destinada a atendre les demandes d’higiene i benestar tèrmic de les persones (calefacció, vestuari d’operaris…).

2.1 Inspeccions periòdiques d’eficiència energètica (IPE)

Inspecció a la que han de sotmetre’s periòdicament els generadors de calor amb una potència nominal igual o superior als 20kW i els generadors de fred de potencia nominal igual o superior a 12kW (incloent, si correspon, les instal·lacions d’energia solar) de les instal·lacions tèrmiques en els edificis, per a verificar el compliment de l’exigència d’eficiència energètica establida en el RITE. Els generadors de calor han de realitzar les IPE en un període no superior a 2, 4, i 5 anys depenent del tipus de combustible i la seva potència tèrmica nominal.

 

2.2 Inspeccions periòdiques de la instal·lació completa (IPIC)

Inspecció a la que s’ha de sotmetre la totalitat de la instal·lació per a verificar el compliment de la exigència d’eficiència energètica establida en el RITE. Afecta a les instal·lacions de generació de fred d’igual o més de 12kW de potència nominal i a instal·lacions de generació de calor d’igual o més de 20kW. Aquestes instal·lacions tèrmiques hauran de realitzar la IPIC cada 15 anys.

 

2.3 Inscripció d’instal·lacions existents anteriors a 2007 que no hagin estat legalitzades

Consisteix en una inspecció periòdica d’eficiència energètica (IPE) dels generadors de fred d’igual o més de 12kW de potència nominal i a instal·lacions de generació de calor d’igual o més de 20kW. A més, una inspecció de la instal·lació tèrmica completa (IPIC), així com de la revisió de la documentació aportada segons la Instrucció 1/2015 vigent de la Generalitat de Catalunya.

null

TRÀMITS DE DECLARACIÓ RESPONSABLE MITJANÇANT EL CANAL EMPRESA DE LA OGE COM A ORGANISME DE CONTROL

Les altes, modificacions i baixes registrals de les noves instal•lacions a les que aplica la Llei 9/2014 del 31 de juliol, de la seguretat industrial dels establiments, les instal•lacions i els productes, han de sol•licitar-se per via electrònica, tinguin o no l'obligació de realitzar una inspecció inicial com és el cas d'algunes instal•lacions elèctriques de Baixa Tensió. A partir del 6 de novembre, aquests tràmits es realitzen a través del Canal Empresa de l'OGE.

3. TRÀMITS DE DECLARACIÓ RESPONSABLE MITJANÇANT EL CANAL EMPRESA DE LA OGE COM A ORGANISME DE CONTROL

Als titulars, projectistes, instal·ladors i conservadors que vulguin tramitar una alta, modificació o baixa en alguna de les seves instal·lacions o en algun dels seus aparells.

Els tipus d’instal·lacions que estan obligades a aquestes tramitacions administratives d’alta, modificació o baixa, amb o sense inspecció associada, són:

  • Instal·lacions elèctriques de Baixa Tensió (BT)
  • Instal·lacions elèctriques d’Alta Tensió (AT)
  • Calefacció i Climatització (RITE)
  • Ascensors (AE)
  • Grues (AE)
  • Equips a pressió (AP)
  • Fred Industrial (IF)
  • Instal·lacions de Gas (GC)
  • Instal·lacions de productes petrolífers (IP)
  • Instal·lacions de productes químics (APQ)

null

Mesures no reglamentàries

Realització de mesures no reglamentàries en les instal•lacions elèctriques de baixa tensió i en instal•lacions tèrmiques, a petició del titular, projectista, instal•lador o conservador, amb caràcter voluntari, per garantir que els seus actius compleixen tots els requisits de qualitat i de rendiment.

4. MESURES NO REGLAMENTÀRIES

4.1 Mesures No Reglamentàries en Instal·lacions Elèctriques

 

Els tipus de mesures i l’abast de les mateixes són les següents:

 

  • Mesura de la resistència a terra d’una instal·lació

Totes les instal·lacions elèctriques han de disposar d’una resistència de posada a terra òptima per a evitar perills contra contactes indirectes. Sabent aquest valor conjuntament amb la sensibilitat del diferencial més desfavorable, mitjançant la Llei de Ohm podem obtenir la tensió de contacte màxima que es podria produir en cas de contacte indirecte. En el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió s’especifica els valors màxims d’aquesta tensió de contacte segons el tipus d’instal·lació.

 

  • Mesura del temps d’actuació dels interruptors diferencials

Totes les instal·lacions elèctriques han de disposar d’interruptors diferencials. L’interruptor diferencial és un equip elèctric de protecció contra derivacions elèctriques al terra. Aquestes derivacions suposen un perill d’electrocució per contacte directe o indirecte per les persones. Aquesta mesura consisteix en simular un defecte a terra petit, però suficient com perquè el diferencial actuï. D’aquesta manera, ens dona informació sobre el correcte estat de l’equip i la tensió màxima que s’ha produït a l’assaig.

 

  • Mesura de la resistència d’aïllament dels conductors

Totes les instal·lacions elèctriques han de disposar d’uns conductors en bon estat. De vegades, amb una inspecció visual no es suficient per a saber l’estat d’un conductor, ja que moltes vegades no es accessible durant tota la seva longitud, o el defecte d’aïllament no es apreciable. Aquesta mesura, consisteix en fer circular una petita corrent pel conductor respecte a terra. Si aquesta corrent torna sense cap fuga, la mesura serà correcta, obtenint un valor òhmic d’aïllament correcte. Aquest valor obtingut es pot contrastar amb el valor mínim permès pel Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió.

 

  • Mesura d’equipotencialitat a terra de masses accessibles

Totes les instal·lacions elèctriques han de disposar d’una correcta equipotencialitat a terra de les parts metàl·liques accessibles a les persones. Aquesta mesura consisteix en comprovar la continuïtat entre aquestes parts, anul·lant la resistència del propi cablejat de l’equip, amb la finalitat d’obtenir la resistència exacta que existeix entre totes aquestes parts metàl·liques. Aquest valor obtingut es pot contrastar amb el valor mínim permès pel Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió.

 

  • Mesura de resistivitat de terrenys

De manera habitual, abans de construir i dissenyar una xarxa de terres, es necessari disposar del valor de la resistivitat del terreny on es vol realitzar. Aquest valor determinarà directament la quantitat de material i distribució del mateix. Aquesta mesura consisteix en comprovar el valor de resistivitat del terreny mitjançant el mètode Wenner. Es col·loquen sobre el terreny quatre piques en línia recta equidistants entre elles. L’equip genera una corrent coneguda a través de les dues piques exteriors i es mesura la caiguda en el potencial de tensió entre les dues piques interiors. Mitjançant la Llei d’Ohm l’equip calcula de manera automàtica la resistivitat del terreny.

 

  • Mesura del consum elèctric per fase d’instal·lació

Aquest és un dispositiu de mesura que s’ubica a l’escomesa del quadre general de protecció de la instal·lació i que proporciona en temps real el consum elèctric. Aquest mètode té com a avantatge que no es necessari esperar a que arribi la factura de la subministradora per a saber quin és el consum elèctric, així doncs, tenint històrics de consum es poden realitzar previsions i es pot tenir un control del mateix per a reduir l’import de la factura. A més, es pot detectar una descompensació de càrrega en alguna de les seves fases. De la mateixa manera es pot analitzar el consum de qualsevol part de la instal·lació.

 

  • Termografia en instal·lacions elèctriques

La inspecció termogràfica es realitza en condicions normals de funcionament de la instal·lació a màxima potència, no deixant fora de servei a la instal·lació sota estudi. No es necessari el contacte de l’equip amb l’element que s’està estudiant per a quantificar la seva temperatura. Es fàcilment localitzable l’origen del problema, es a dir, el focus que origina l’anomalia. En qualsevol quadre elèctric els punts d’inspecció són les connexions cargolades de l’aparell amb els conductors del panel. Entre els components més analitzats estan els conductors, connexions en regletes i terminals, entroncaments, interruptors principals, seccionadors, magnetotèrmics, diferencials, guardamotors, fusibles, relés, telerruptors, contactors, acomplaments, transformadors, circuits de control, enfangat, caixes de connexions en motors, bateries de condensadors, etc.

 

4.2 Mesures No Reglamentàries en Instal·lacions Tèrmiques

 

  • Mesura d’eficiència energètica en generadors de calor

Es tracta d’una mesura d’eficiència consistent en analitzar fums de la sortida de la caldera. Amb els valors que proporciona aquesta mesura, es pot analitzar fàcilment la correcta combustió de la caldera i la seva eficiència energètica. Els valors obtinguts en la mesura són els següents:

-Monòxid De Carboni CO (ppm)

-Oxigen 02 (%)

-Diòxid De Carboni CO2 (%)

-Lamda

-Temperatura de fums (ºC)

-Tiro (Mbar)

-Rendiment (%)

 

  • Mesura d’eficiència energètica en generadors de calor

Es tracta d’una mesura d’eficiència consistent en comparar el rendiment frigorífic amb el rendiment elèctric de l’equip. Amb els valors que proporciona aquesta mesura es pot analitzar fàcilment el correcte funcionament i la seva eficiència energètica.

-Temperatura del fluid exterior a l’entrada i sortida de l’evaporador (ºC)

-Temperatura del fluid exterior a l’entrada i sortida del condensador (ºC)

-Temperatura i pressió d’evaporació (ºC) (bar)

-Temperatura i pressió de condensació (ºC) (bar)

-Tensió d’alimentació elèctrica (V)

-Consum Elèctric (A)

-Factor De potència de la instal·lació (%)

-Potència Elèctrica absorbida (kW)

-Potència Tèrmica instantània del generador (kW)

-EER O COP instantani (rendiment)

 

  • Termografia en instal·lacions tèrmiques

La inspecció termogràfica es realitza en condicions normals de funcionament de la instal·lació a màxima càrrega, no deixant fora de servei a la instal·lació sota estudi. No és necessari el contacte de l’equip amb l’element que s’està estudiant per quantificar la seva temperatura. És fàcilment localitzable l’origen del problema, és a dir, el focus causant de l’anomalia. La termografia infraroja en instal·lacions tèrmiques té una doble funció: d’una banda, detecta fuites i pèrdues energètiques d’equips i infraestructures, i de l’altra, és una eina molt útil en aplicacions on l’eficiència energètica és de vital importància.

null

Certificat d'eficiència energètica

Els propietaris d'un habitatge, oficina o local comercial construït abans de novembre de 2007 que vulguin llogar o vendre el seu immoble necessiten un Certificat d'Eficiència Energètica. Des del passat 1 de juny de 2013, data en què va entrar en vigor el nou Reial Decret (235/2013), els propietaris han de facilitar aquesta certificació i fer-la constar en qualsevol anunci que publiquin perquè els inquilins i compradors puguin avaluar l'eficiència energètica de l'immoble.

5. CERTIFICAT D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

Des l’1 de juny de 2013 és obligatòria l’obtenció d’un Certificat d’Eficiència Energètica (CEE) per vendre o llogar el seu habitatge o local, segons el Reial Decret 235/2013, de 5 d’abril.

Es tracta d’un certificat en què es reflecteixi la qualificació energètica de l’edifici, habitatge, local o oficina, contenint informació objectiva sobre les característiques energètiques, consums, prestacions i possibles millores de l’eficiència energètica d’un immoble.

El servei inclourà una qualificació del seu immoble (A, B , C, D, E, F o G), així com informació objectiva sobre les característiques energètiques, consums, prestacions i possibles millores de l’eficiència energètica d’un immoble. A més, INRED li oferirà indicacions personalitzades sobre les possibilitats d’estalvi energètic , tot això per un preu ajustat al mercat sense sorpreses en impostos i taxes.